Mieres, Astúries.
Any 2000
20:30 hores
Surto a comprar amb el meu pare, com cada divendres, unes revistes per al cap de setmana. Casualment, ?Descubrir el arte?, ?Muy interesante? i ?Quo?
ja les ha llegit i no sé què comprar. I em brolla, com en aquests dies m'ha brollat l'ombra del bigoti, un dubte:
- Pare, què m'emporto?
- ?
- ?
- Emporta-te'n una que et serveixi.
Madrid.
Any 2014
15:30 hores
En aquests mesos d'obsessió amb l'autobiografia escènica ha estat més fàcil que mai treure profit de tot el que em rodeja. Aquests vídeos en són una mostra.
Balbotejo una sèrie d'idees que intueixo vinculades a l'autobiografia en escena i que es recolzen en el real, la primera persona, la subjectivitat, el muntatge.
Invoco aquests vídeos per a que m'ajudin a entendre què és l'autobiogràfic en ells.
-
Jo
-
Tu
-
Ell
-
Nosaltres
-
Vosaltres
-
Ells
Jo
Profunditzo en un record. Faig zoom en un detall. Entro. Aprofundeixo. M'enfonso en l'autobiografia. És, de manera natural, la meva autobiografia, un fractal?
Tu
Mires a Edie als ulls i ella et mira a tu. Romans en el present de l'escena sense tenir res més a fer. I, dues coses: 1. Desvetlles, mitjançant la mirada i els microgests, dels sospirs i les tensions, qui s'amaga sota la imatge. 2. Construeixes el relat d'aquest present respiració a respiració, segon a segon sense quedar-nos enrere. [Els Screentests són muts. Millor escoltar sense so].
Ell
La dramatúrgia de l'autobiografia que algú ja havia escrit (la retrospectiva de Lejeune i totes les que podem pensar).
I el muntatge autobiogràfic que ens ofereix i que convida a reescriure'ns (els actors apareixen en la carta astral en el mateix quadrant que els agents de borsa...)
Nosaltres
Els relats dels nostres records que ni nosaltres mateixes coneixem.
Un dia, buscant una adreça a Streetview, ens trobem amb les calces de la nostra àvia esteses a la finestra i el reflex del braç del nostre avi acabant de fer alguna cosa. A youtube apareix el vídeo d'allò altre. A google queden amagades les imatges d'aquell moment.
En el nostre historial de navegació apareixen els records de les vegades que et vas preocupar en plural.
Vosaltres
Segueixo expectant l'evolució del format televisiu del reality-show. Sálvame Diario y Sálvame Deluxe de Telecinco han fet esclatar les formes amb el seu metaprograma metaautobiogràfic metarealitat, i això ens afecta.
Descobreixo en les formes autobiogràfiques del blogger, videoblogger i l'univers youtuber un grup de mestresses de casa espanyoles que han transformat els seus tutorials de nailart en una mena d'autoreality que va agafant forma i construint gènere. Encarni19691 és la pionera. Ella fa tot: tutorials de nailart, maquillatge, passejos per casa seva, testing i opinió de productes de neteja i maquillatge, converses mentres s'exercita a la bicicleta estàtica, discussions amb altres youtubers de la seva xarxa, etc.
Doneu la informació dosificada, canvieu les formes, jugueu amb el muntatge d'imatges, text, idees...
Ells
W. Benjamin comparava el record amb un puzzle. G. Perec recordava que els puzzles antics, els que encara retallava una persona i no una màquina, estaven creats de tal manera que l'importat no era només la imatge final desvetllada, sinó el procés de cada combinació. Podem imaginar que la memòria està construïda de fragments. En el nostre record, aquests fragments es combinen entre sí seguint diferents patrons i revelant en les noves combinacions nous records en una mena de memòria generativa.
Jugar amb els records com Kuleshov jugava amb els fotogrames de cel·luloide i veure què passa.