A l'octubre celebro 2 anys sense servei d'aigua corrent a casa i, tot i que va ser una mica traumàtic al començament, amb el pas dels dies em vaig adonar que havia d'adoptar nous hàbits per a gestionar la neteja del meu entorn i la meva persona, sense aquest servei bàsic. Clar, sempre és més fàcil pagar la factura pendent amb Aigües de Barcelona i continuar dins de la zona de "confort", però em va ser més educatiu i interessant iniciar una metodologia per a la supervivència sense servei d'aigua corrent. Buscar aigua a la font més propera i col·leccionar ampolles plàstiques de 5 i 7 litres és part fonamental del meu programa diari d'activitats.
Aquesta videoplaylist podria ser un tutorial sobre com viure sense aigua i l'impacte eco ambiental i econòmic d'aquesta opció de vida, o sobre les tècniques d'acumulació i distribució de l'aigua amb depòsits portàtils. O sobre models i disseny d'inodors químics fets amb cartró.
Però m'he decantat per una selecció de vídeos amb què vull assenyalar alguns aspectes de les relacions distorsionades entre el cos humà i la neteja domèstica.
La censura en l'educació del cos, l'objectificació de la dona a la societat masclista, la higiene personal extrema, la incultura a la gestió dels residus corporals, l'esclavitud masculina postmoderna i la higiene en gravetat zero, són els fenòmens que m'interessa comentar per a que aquesta videoplaylist sembli feta per algú que ha llegit molt a Foucault.
També el fet que potser pateixi un trastorn compulsiu obsessiu amb la neteja ha jugat un paper decisiu per a fer la següent selecció.
-
El Cos Humà, segons Disney, no va al lavabo
-
La invasió dels electrodomèstics masclistes
-
Fakirs de la neteja
-
Aquestes coses passen
-
Flosheant a Montreal
-
Dutxar-se a l'espai, quina merda de tecnologia
El Cos Humà, segons Disney, no va al lavabo
Pel·lícula educativa realitzada per Walt Disney per a promoure la campanya informativa "Salut per a les Amèriques" proposada pel presidente F.D. Roosevelt el 1939, dins de les polítiques del New Deal tardà. Aquesta guia animada tracta sobre el cos humà i sobre com ha de viure, habitar, menjar, respirar i pensar, passant per alt, deliberadament, la part final del procés de digestió, fent invisible l'on i el com gestionar aquests residus. L'absència d'informació gràfica sobre la gestió de la merda i el pixum deu ser la raó per la qual mai veiem als personatges de dibuixos animats anar al bany.
La invasió dels electrodomèstics masclistes
La rentadora, aquest gran invent britànic del segle XVII, que els alemanys van desenvolupar de manera sublim i que sumat al pal de fregar son els pilars de la nostra societat de la higiene contemporània. Les rentadores automàtiques van arribar a Espanya com a part de la invasió dels electrodomèstics en l'hàbit de la llar als anys 60. Venien amb la missió d'alliberar la dona d'aquestes tedioses tasques quotidianes, que impedien que es concentressin en l'atenció i devoció absoluta cap a l'home de la casa. JALITAN era una rentadora espanyola amb disseny català que es promocionava amb aquest tipus d'anuncis sexistes, a on la imatge de la dona quedaba emmarcada dins d'un patètic paisatge masclista definit des de les noves estratègies de la mercadotècnia franquista i dels "20 principis per al matrimoni" proposats per la Secció Femenina.
Fakirs de la neteja
Aquest tutorial sobre la neteja del cos per mitjà de tècniques del pranayama és molt útil per a aconseguir una purga efectiva. Això sí, si ets capaç de seguir totes les instruccions al detall i no acabes a la sala d'urgències de l'Hospital Clínic. Aquest vídeo l'he inclós en aquesta llista com un homenatge a Maxon Crumb (germà de Robert) i les seves afamades fines cordes depuratives. Després de tot, l'Índia ha fet molt de mal a Occident.
Aquestes coses passen
L'èmesi es una cosa per a la que ningú està preparat. I molt menys hem estat educats per a actuar quan això succeeix. Només Gilmore Schjeldahl, el 1949, va aportar alguna llum amb la seva famosa bossa per a vomitar. La resta del que sabem sobre el vòmit es circunscriu al territori de les experiències pròpies i llegendes urbanes. Perquè no existeix un protocol formal per a aprendre a vomitar sense dolor o per a no sentir arcades quan som testimonis d'alguna regurgitació. Però Youtube sempre té algun document que ens demostra com sortejar aquest tipus de situacions, amb l'ajuda d'una mica de paper higiènic i les mans.
Flosheant a Montreal
El Carib ha generat molta riquesa cultural, econòmica i social, sense dubtes. Però la gran riquesa dels països d'aquesta regió està en la seva força obrera en el sector de serveis domèstics, gràcies al continuïsme del model esclavista europeu, per part dels nous criolls. Les domèstiques caribenyes són ben conegudes en les llars iberoamericanes com aquesta mà d'obra eficient, servil i barata, que "també parla la nostra llengua".
Durant molt temps la dona va ocupar la major part de l'oferta per a aquest tipus de feines però, en els darrers anys, l'home també s'ha sumat a l'oferta d'aquestes tasques.
David Tejada és de Puerto Rico i des de fa 10 anys té una companyia de serveis domèstics al Canadà. La seva empresa de neteja també ofereix extensos tutorials sobre com muntar la teva pròpia companyia de serveis domèstics, en 3 dies, i gestionar-la exitosament. En David és una versió actualitzada de l'Anba Fil (esclau caribeny que creua la frontera de manera il·legal) de la plantació del segle XIX, transformat en mosso de neteja del segle XXI que comercialitza amb el seu mètode de treball i reforça així la cadena de l'esclavitud postmoderna.
Dutxar-se a l'espai, quina merda de tecnologia
Definitivament el futur promés no ha arribat ni arribarà. Així ho espero. Però sí que estem a l'era espacial amb els seus milers d'aportacions científiques i tecnològiques, que ens fan creure que hem evolucionat amb la mateixa velocitat que l'el·lipsi temporal de 4 milions d'anys de Kubrick a 2001, Odisea de l'espai.
Sortir del planeta, orbitar-lo, enviar-hi astronautes i recuperar-los de manera efectiva i generar un nou tipus d'escombraria espacial és un treball molt difícil que involucra una ciència superior. Però, en termes de dutxes, la NASA ha d'apel·lar a la tovallola de tota la vida, humitejada amb aigua ensabonada, per a dur a terme la neteja corporal. Allà dalt, a més de 400 kilòmetres de distància, dutxar-se segueix sent quelcom molt mundà que es resol fregant amb força.